ENTREVISTA PENA DE MORT

Friederich Schiller; Kalias (ed. Anthropos, 1990)

REINSERCIÓ (Què opines sobre la reinserció a la societat dun criminal? O depèn del tipus de criminal .... en la nostra societat)

La presó a nivell constitucional, tot el sistema de presons es genera principalment per a reintroduir a la persona. És necessari. Estic a favor però estic en contra de com es fa. Sí que hi ha persones que fan un crim i es queden tan tranquil·les i el tornarien a fer, però no és la majoria (que jo crec que existeix). Jo tinc la esperança que molta gent comet crims lleugers, amb arma blanca però sense perill. Amb tots els tipus de criminals s’hauria d’intentar la reinserció. Hi ha una majoria que cometen un error (a vegades per necessitat) però que poden canviar i no tornar-ho a fer. Però també estan els psicòpates que aquests no es mereixerien la reinserció, perquè fa mal de forma sistemàtica i no li importa res. Aquest tipus de persona per mi no se la mereixeria. La reinserció consisteix en un canvi de la persona (que s’adeqüi a la societat), no un canvi de la societat. Els psicòpates difícilment canviarien.

NO ESTÀS A FAVOR DE LA PENA DE MORT NO?

No estic a favor d’una pena de mort dirigida per a l’estat. Quan ho fa l’estat, la persona o les persones més afectades es renten les mans, perquè qui ha matat ha sigut l’estat, no elles. És a dir, si jo matés al teu pare, a mi qui em condemnaria seria l’estat, i a mi em sembla que seria molt diferent si haguessis de ser tu. Si la pena de mort fos que tu haguessis de decidir si moro o no, aleshores si estaria d’acord, però si ho fa l’estat no perquè aleshores la persona es desentén i a més es va construint un sistema de persona que no tenen res a veure amb la víctima i el criminal.

QUIN TIPUS DE CRIM CREUS QUE ES MEREIXERIA (ESTANT TU A FAVOR DE QUE LA PERSONA TRIES LA PENA DE MORT) LA PENA DE MORT?

Quan hi ha hagut una mort. Si jo mato a una persona se’m pot treure la vida. Els càstigs sexuals s’han de castigar mitjançant un càstig sexual. Per exemple ,aquí al meu barri va haver casi un intent de violació cap a una noia per part d’un noi, i aquest no es mereixeria la mort, sinó una castració, perquè es un crim sexual.

Però per exemple, tema yihadista, que maten persones però els hi es igual morir, què faries?

Tortura no, perquè arriba un punt que la tortura el que fa és autocomplaure a un, es la dominació corporal i psicològica de l’altre, es una submissió. El càstig ha d’estar a la mateixa línia, sinó és una descompensació. Un yihadista que mata tens dos opcions: matar-lo, que evitaríem que aquest home fes més coses, o tenir en compte que aquesta matança ha sigut efectuada sota uns codis culturals, sota l’adoctrinament i el que es faria seria castigar el sistema d’adoctrinament que ha provocat aquesta mort. Aleshores per evitar que es torni a produir una mort, que es la funció de tot aquest sistema de presons, tu el que pots fer és redirigir aquesta psicologia a una psicologia que nosaltres considerem correcta. Però clar, això és molt complicat. Què és més fàcil? Matar-lo. Jo crec que em sembla molt més útil matar-lo, que invertir no sé quants diners, temps d’espera i psicòlegs (que abans preferiria que un psicòleg s’ocupés d’un nen maltractat pels seus pares p ex que és més constructiu a readoctrinar un yihadista) en una cosa pràcticament impossible. Però no el mataria l’estat, sinó la persona.

Personalment no utilitzaria ni cadena perpetua ni tortura per castigar-lo pel que ha fet.

TIPUS DE CÀSTIG PER A UN NEN, UN MALALT MENTAL I UNA PERSONA SOTA COACCIÓ.

NEN: si un nen mata amb voluntat, també aplicaria el mateix, que se li doni la opció a triar a la persona què vol fer. Per exemple, jo he vist alguns casos en que un nen ha matat a la seva madrastra o al seu padrastre. Quan es produeix aquest cas el que s’hauria de fer és que el pare o mare decidís que fer. Em sembla que és molt interessant i important perquè el pare és qui més coneix al seu fill. El problema aquí pot ser que les emocions es sobreposin. Jo sé que estàs sometent a la persona a una decisió que pot ser molt dura, però em sembla que és lo més just, encara que sigui una justícia desagradable. En el meu cas, jo el que faria és avaluar si podria tornar a cometre el crim o no, i en el primer cas ho acceptaria i el mataria. És dur, sí.

MALALTS MENTALS: S’hauria de vigilar si es pot evitar o està escrit en la seva persona ser així i no ho pot canviar. És un punt fonamental. Existeixen els psiquiàtrics, que són les institucions que millor treballen amb aquest tipus de subjectes, més que una presó. Penso que s’ha de diferenciar molt. Si no es pot evitar, aleshores sí que em semblaria interessant el tema dels centres psiquiàtrics. Si és alguna cosa que es pugui arreglar, doncs que s’arregli i ja esta. I després està el tema dels psicòpates, que és un cas de no reinserció, perquè és un problema a nivell que no sent cap mena de remordiment, Tota la resta és més fàcil: o se’l reincideix o psiquiàtric (en cas de problema mental). Jo decidiria si mors o no, però en cas que decideixi que no, el reincidiria l’estat, no ho faries tu. És un psicòleg el que ha de decidir què fer amb aquella persona.

En cas de violació, si no se’l pot reincidir, castració, i si se’l pot reincidir, en mans de l’estat. I amb el menor igual. Molts cops se’ls exculpa pel simple fet de ser menors. Si un nen fa un crim que el podria cometre perfectament un adult (ex usa nen dispara contra companys institut), se’l jutjaria com un adult, el càstig ha de ser el mateix. Si fa alguna cosa que si la fes un adult no seria coherent (ex: robar una llaminadura en una botiga) se’l exculparia. És un nen i se’l pot reeducar.

COACCIÓ: Jo jutjaria a la persona que la ha extorsionat, no té sentit jutjar a la persona coaccionada perquè no és la seva voluntat, és un crim involuntari. A més, que de vegades no és tant la acció sinó la intenció de la persona, per això de vegades s’intenta reeducar, perquè no ho torni a fer, perquè no tingui la intenció. El subjecte que ha extorsionat si que se’l jutjaria. Si el que ho ha fet no era la seva voluntat no se li ha de reeducar res.

RISCS DE LA PENA DE MORT: INNOCÈNCIA I ENSENYAR QUE ESTÀ BÉ VENJAR-SE

A mi no em sembla que amb la pena de mort estiguem ensenyant que venjar-se està bé. Estaríem ensenyant (segons el meu punt de vista que no és l’estat qui decideix sinó la persona) que ho pot fer, que la persona té la possibilitat. Si ho fa, que assumeixi les conseqüències, que seria una greu crisi psicològica. La mateixa persona triaria si venjar-se està bé o no. Nosaltres només li diríem que té la possibilitat de fer-ho. Decideix tu, jo no et penso protegir, sigues conseqüent i assumeix les conseqüències.

En cas de que la persona sigui innocent, ho ha de tenir en compte la persona que jutja. Jo mateix he de fer de jutge i decidir si és una intuïció que tinc o realment tinc suficient proves per pensar-ho. Per això es requereix una investigació policial i es faria el judici professional. El jutge declararia la innocència o culpabilitat, i la persona després ha de tenir accés als informes i decidir què fer.

TEMA CULTURA, RELIGIÓ, EDUCACIÓ, CREUS QUE INFLUEIXEN A L’HORA DE VOLER O NO LA PENA DE MORT?

CULTURA: Jo crec que una persona que viu en una cultura on està instal·lada la pena de mort estarà més predisposada a acceptar-la. Una vida només es compensa amb una altra vida. La cultura és el que ho determina, és la cultura la que desenvolupa el sistema de drets.

RELIGIÓ: Depenent de la religió probablement sí influiria, perquè per exemple els catòlics veurien malament un suïcidi, consideren que el suïcidi és un crim. Això ja ens indica una valoració sobre la vida i sobre com ho jutgen. A nivell de jutjar pena de mort, penso que el catolicisme s’ho pot replantejar molt més que altres religions. Si que és un aspecte fonamental la religió; pot determinar el valor que li dones a la vida i el valor que li dones a la mort. Per tant, pot determinar si estàs a favor de la pena de mort o no.

EDUCACIÓ: Amb l’educació prens consciència del sistema en el que vius, t’ensenya, i si que pot determinar.

ARTUR LLINARES PACIA