Nota 13: ¿Espanyistan qué li pot retreure a la hispanchidad?
No poques branques dels nacionalismes regionals han begut del carlisme. Es mes, fins i tot a dia d’avui no els hi queda mes recurs que acollires a les figueres mes ambivalents per a poder perllongar la “tradició nacional catalana” o altres fins on mai va ser-hi -vagueu l’obra de propera aparició vers els Mestres del tradicionalisme català dirigit pel Círcol Ramon Pares i Vilasau, el capítol redactat per un mateix dedicat a F. Elias de Tejada-. Així, com ha exposat de forma molt didàctica en @exploraciones.tx9, Sabino Arana va degenerar en els eu curs carlí al nacionalisme, però també es van donar a altres regions com al Pricipat i la ruptura den Bartomeu Colomines i Roca o amb figures com en Josep Pla, fill d’una il·lustre nissaga carlina per via materna, abandonada tot i que recordada en moltes ocasions (vagueu els primers capítols del se Un señor de Barcelona ). Des de Madrid, però en realitat també a Catalunya, ha anat emergent un pensament arrelat com a mínim des de els an...